EL MÓN ESTÀ CANVIANT
En un moment en què la sotragada que ha representat la pandèmia de la COVID-19 i que ha portat al món sencer a aturar-se —literalment— durant uns mesos, mentre trobava la manera de reaccionar a una amenaça global com mai abans, no es pot evitar pensar en el sentit d’allò que hem fet fins ara. I sobretot, en com adaptar-se a un entorn, una realitat, que s’ha transformat —i de quina manera!— forçadament i accelerada.
L’enginyeria ha tingut en determinats moments de la història un paper primordial en diferents onades d’innovació i transformació per fer progressar la humanitat de la mà de la tecnologia. Les successives revolucions industrials han traduït el coneixement científic a l’abast en cada moment, en productes i serveis que estan al darrera del progrés dels darrers cinc-cents anys.
Llegir més
Apareix, però, la COVID-19 i ho altera tot. I ens situa en una nova perspectiva des d'on hem de revisitar el paper que té i ha de tenir l'enginyeria i els seus professionals a l'hora d'orientar el progrés durant aquests temps de postpandèmia. A la primera resposta de l'emergència s'hi han sumat des de l'enginyeria i la tecnologia actuacions orientades a recuperar la resiliència del sistema i en especial del sistema sanitari,d'una banda, i el productiu, de l'altra. Accions a les quals avui cal acompanyar amb projectes i iniciatives imprescindibles per recuperar l'activitat econòmica a curt termini i així minimitzar la crisi social en què ha derivat la pandèmia, i que també resultin en un canvi de model econòmic i productiu, més sostenible i equitatiu i, sobretot, centrat en el benestar de les persones i la societat en el seu conjunt.
Alhora, i a mesura que acumulàvem millores i solucions a les creixents demandes de benestar, es generaven efectes no desitjats, tímidament en els seus orígens, però que han acabat convertint-se en els grans reptes als quals donar solució.
Tot just fa un any, just abans de la pandèmia, en un món ja globalitzat i plenament interdependent, s'havia assolit un ampli consens en relació amb els grans desafiaments als quals ens enfrontàvem com a societat. L'ONU els va formular el 2015 fixant els Objectius de Desenvolupament Sostenible com a aspecte troncal de l'Agenda 2030. Els reptes són majúsculs, però també les eines que tenim a l'abast perdonar-hi resposta. Per primera vegada, la humanitat té la possibilitat d'encarar-los amb opcions de sortir-se'n.
Alhora, vivíem en una nova onada d'innovació promoguda per la digitalització, ja estesa en els àmbits de la informació i la comunicació i que ha envaït completament l'àmbit social, i que ara es trasllada als entorns industrials i de serveis amb les tecnologies 4.0.
I NOSALTRES TAMBÉ
PROGRÉS DEL MÓN I LES PERSONES
Millorem avui la vida de les persones amb solucions compatibles amb el desenvolupament sostenible del planeta preservant-lo per a les properes generacions.
EVOLUCIÓ TECNOLÒGICA
Fem de l’enginyeria el pont entre el creixent coneixement científic i la seva plasmació en tecnologies útils, aportant innovació i creativitat i un ús cada dia més eficient dels recursos limitats.
LIDEREM
Actuem amb integritat i expertesa, des dels valors de l’enginyeria, al servei i acompanyant les persones i la comunitat, assumint amb entusiasme el compromís i la responsabilitat d’una professió clau en el benestar col·lectiu.
COM HO FEM?
Enginyers Industrials de Catalunya hem fet un profund procés de reimaginar-nos en unes institucions –Associació i Col·legi– modernes, àgils, atractives, al servei de la comunitat d’enginyers i enginyeres, que destaquin per la innovació en els seus serveis i activitats i pel seu compromís amb la digitalització i la sostenibilitat.
