És d’aplicació als edificis unifamiliars o plurifamiliars, on existeixi l’ús d’habitatge, sens
perjudici que puguin contenir també altres usos diferents del residencial.

No és d’aplicació als edificis unifamiliars on la seva edificació principal, excloses construccions auxiliars d’escassa entitat constructiva, estigui separada 1,5 metres o més de la via publica, de zones d’us públic i de les finques adjacents.

Cal destacar:
• La inclusió dels habitatges unifamiliars, atès que s’ha evidenciat que aquesta tipologia d’habitatges té un nivell d’incidències alt en els nuclis antics.

• Pren en consideració el Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, i el seu desplegament, en relació amb el deure de les persones propietàries de la conservació i rehabilitació de les edificacions, i amb la competència dels ajuntaments per dictar ordres d’execució per fer complir el deure legal de conservació i rehabilitació.

• Té en compte les disposicions de la Llei de l’Estat 8/2013, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, sense oblidar que el marc competencial estatutari atorga competències a la Generalitat. Per això alguns dels requisits del Decret són més exigents que el marc estatal, com per exemple, la caducitat de les inspeccions, o contràriament, tenen més flexibilitat, per no exigir en el moment de fer la inspecció tècnica de l’edifici la certificació energètica.

• L’Administració posa a disposició de les persones que tenen l’obligació de mantenir els edificis d’habitatges els instruments que n’han de facilitar el manteniment adequat. En concret, regula la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges i la programació d’aquestes inspeccions y també regula el llibre de I’edifici, que s’inicia amb els documents de què disposa l’edifici quan finalitza l’obra de construcció i que es va ampliant, al llarg de la vida de l’edifici, amb la informació que s’obté de les diverses intervencions o actuacions per al manteniment i la millora de l’habitabilitat.

Més informació: 20208065.pd